Clinic amb Richie Kotzen

El 5 de novembre de 2004 va tenir lloc a l’Escola de Música Jam Session un clinic i una entrevista amb el gran guitarrista del moment, Richie Kotzen. El jove mestre de les sis cordes, que a banda de tenir una important discografia en solitari va gravar alguns discos amb la mítica banda Poison, va substituir el gran Paul Gilbert a Mr. Big, i fins i tot va gravar i va formar grup amb el grandíssim Stanley Clarke.

Aquest inesperat clinic, que es va anunciar oficialment pocs dies abans, sense gairebé publicitat, i només per a una minoria, va congregar tota una legió d’alumnes, amants i professionals de l’art de la guitarra. Kotzen va oferir respostes a les preguntes de tots els que segueixen la seva meteòrica carrera.

Durant l’escalfament d’abans del clinic, i després, a les oficines de Jam Session, el director del centre, Luis Blanco, i el professor David Patricio van tenir l’oportunitat de xerrar amb Kotzen. Aquí teniu el contingut de la trobada.

Les preguntes de Jam Session a l’entrevista privada les va dissenyar el professor David Patricio.

D.P.

Per la manera com toques la guitarra, es dedueix que tens molta força a la mà esquerra. Com et prepares i mantens la forma física de les mans per aconseguir aquesta definició en els lligats i en els hammer-on?

R.K.

Crec que aquesta va ser una de les coses que vaig adquirir amb més facilitat quan aprenia a tocar la guitarra. A més, els guitarristes que escoltava llavors treien aquest tipus de so legato (Allan Holdsworth, Eddie Van Halen). Estava més interessat en aquest tipus de so que en el muted picking. Intento captar les coses que per a mi són més naturals i treure’ls tot el partit.

D.P.

Fa uns anys, semblava que en la guitarra rock ja estava tot inventat. Llavors apareixes tu, que l’estàs portant a un terreny nou i fresc. Podries explicar-nos com mantens el teu estil tan actual?

R.K.

Crec que tot és com un cercle. Quan era més jove, gent com jo, Jason Becker i altres nois de Shrapnel Records escoltàvem guitarristes com Steve Vai o Malmsteen, igual que Eddie Van Halen escoltava Clapton. Llavors assimiles el que sents i ho portes a un punt diferent. És com una escala que et porta un altre lloc.

05/11/04 ✪ UNA CLASSE AMB RICHIE KOTZEN, Jam Session - Barcelona

D.P.

En les teves composicions i manera d’interpretar, apreciem una expressió genial i un gran contingut emocional. Explica’ns com utilitzes les teves emocions per plasmar-les d’una manera tan clara en la teva música.

R.K.

Bé, aquesta és la idea, això és el que se suposa que hem de fer. Quan aprenia a tocar passava molt temps aprenent els fonaments i la tècnica de l’instrument. I llavors vaig pensar: quin tipus de música vull fer? I en això és en el que em centro, a fer la meva música i compondre les meves cançons. I posar-te en la situació en què tens altra gent per tocar la guitarra és una eina fenomenal per expressar-te tu mateix, i en definitiva això és la música.

D.P.

Tenim entès que gran part de la producció està feta per tu mateix, incloent-hi la producció de baix, bateria, veu, etc. i que també has gravat part del material tu sol. Com aconsegueixes trobar el camí en la composició en solitari? Et trobes alguna vegada que tens parts interessants però que no saps exactament com unir-les o què podries fer després? Com resols aquestes situacions?

R.K.

Sí, de vegades em passa. Llavors, quan m’adono que ja hi he esmerçat massa temps i que no he trobat un punt per on continuar, ho deixo a un costat, passo a fer una altra cosa i espero que em vingui la inspiració. De vegades torno a la mateixa idea i puc acabar-la, o sentir línies noves. Crec que és molt important ser capaç de fer això, perquè has d’estar inspirat per treballar i perquè la música que compons tingui un sentit; si no, la música està buida. De vegades em desperto a mitja nit amb una idea per a una cançó i agafo la gravadora i ho enregistro per treballar-hi més tard.

05/11/04 ✪ UNA CLASSE AMB RICHIE KOTZEN, Jam Session - Barcelona

Tot seguit, a les oficines del pis superior de Jam Session, es comenten alguns aspectes del clinic.

D.P.

Si haguessis de donar alguns consells als guitarristes que comencen a estudiar, què els diries? Sobre l’actitud que s’ha de tenir per aconseguir els objectius que es proposen sense deixar de tenir els peus a terra, per veure el progrés d’una manera objectiva, per aconseguir una actitud sana respecte a les ambicions…

R.K.

Crec que el més important és tocar amb altres músics, crec que això m’ha ajudat a desenvolupar la meva habilitat musical. Tocar amb nois que són més grans que jo i que en saben més. Aquesta possibilitat realment t’ajuda a desenvolupar-te com a músic. Quan vaig estar tocant amb Poison, encara que ells no eren músics tan preparats com d’altres, vaig aprendre grans coses sobre composició de cançons i com estar en un xou de grans dimensions. Sempre has d’estar disposat a aprendre una mica dels altres.

05/11/04 ✪ UNA CLASSE AMB RICHIE KOTZEN, Jam Session - Barcelona

D.P.

Finalment, explica’ns una mica els teus plans per al futur. Quins projectes tens? Què et ve de gust fer, en el futur?

R.K.

El que vull és continuar fent el que estic fent ara, continuar fent els meus discos, les meves cançons, i poder tocar-les per tot el món. Al final d’aquesta gira, torno a casa, a Los Angeles, per descansar al desembre i llavors començar a treballar en música nova.