UNA CLASSE AMB PAT TORPEY

El 6 de novembre de 2004 va tenir lloc a l’escola de música moderna Jam Session de Barcelona l’esperat clínic de Pat Torpey. El bateria, que va aconseguir el seu màxim reconeixement amb la banda americana Mr. Big, no és només un bateria d’èxit, sinó també un professional d’estudi i directe, amb més de seixanta discos. Ha gravat per a artistes de la talla de Ted Nugent, Motley Crue, Paul Gilbert, Impelliteri o Pink Floyd, entre molts altres, que donen una idea de la seva extensa i variada carrera.

Eren les 12.30 h d’un dissabte quan, encara convalescents del clínic de Richie Kotzen, que havia tingut lloc la tarda anterior, va entrar a l’auditori de la nostra escola un descansat i simpàtic Pat Torpey, que sense cap impediment ni exigència va començar a preparar la Gretsch que teníem a la sala. Entre els cafès del matí, l’auditori mostrava un aforament mitjà, amb molta menys expectació que la que havia despertat el seu company Richie Kotzen, però amb un públic professional més interessat en l’estudi de l’instrument que en els èxits comercials. Torpey només va portar el seu pedal, ja que aquest estri és un dels seus secrets professionals.

Va començar parlant del seu respecte cap als professors de Jam Session. Sabia que el nostre interès pel treball pedagògic és important, i ens va dir que ell, humilment, venia a ampliar els nostres coneixements amb la seva experiència. Per les nostres ments corria el pensament que “la humilitat d’un gran ens fa petits davant la dimensió de l’art”, i pressentíem que estàvem a punt de viure alguna cosa important.

Torpey utilitza una afinació clara d’intervals, amb una configuració del plat ride molt baixa i plana, i amb una sola timbala, molt típica dels bateries de jazz, encara que amb un doble bombo com els bateries de rock. Una fusió interessant.

El nostre professor Dani Ortín va fer de traductor i la conversa va ser fluïda. Aquí teniu un resum de la conversa que vam tenir amb ell.

[Torpey es treu les proteccions per a les oïdes.]

JSS

Sempre fas servir taps?

P.T.

A la meva edat, i a través dels anys, la meva oïda ha patit molt entre monitors i altres. Recomano els taps a tots els bateries que vulguin tenir una carrera llarga.

[Torpey comença interpretant una composició d’Steve Gad de gairebé quinze minuts. Juga amb dinàmiques de bombo i amb el charles, obrint i tancant, i deixa l’auditori, que ja veu que aprendrà moltes coses, totalment impressionat.]

06/11/04 ✪ UNA CLASSE AMB PAT TORPEY, Jam Session - Barcelona

JSS

Ja hem vist que t’agrada Steve Gad. Qui més ha estat una influència, per a tu?

P.T.

Moltes persones, moltes, i de molts gèneres. No n’hi ha una de sola més important que les altres, des d’Steve Smith, Denis Chambers fins a John Bonham. Ningú no ho sap tot, cal aprendre a escoltar molt.

JSS

Ens hem fixat que tens una manera curiosa i única de fer servir el bombo i el doble bombo. Quan vas començar a utilitzar el doble bombo? Com vas aprendre a fer aquesta dinàmica de bombo?

P.T.

El doble bombo el vaig utilitzar per primera vegada en l’enregistrament del disc d’Impelliteri Stand in Line, a principis dels vuitanta, i l’enregistrament va durar dues setmanes. Més tard, i a poc a poc, vaig anar perfeccionant la tècnica. Us mostraré el meu pedal per ensenyar-vos el meu petit secret.

[Torpey col·loca el pedal a l’extrem contrari del bombo, de cara al pegat frontal, perquè tothom ho vegi.]

Deixo anar la molla de tornada i practico copejant el bombo, de manera que, gràcies al cop, rebota i torna al lloc d’origen sense l’ajuda de la molla, i això ho practico durant deu minuts. No sempre arribo als deu minuts, tinc dies. Llimo el gravat del pedal perquè no tingui relleu; amb això aconsegueixo que sigui llis i respongui al meu tacte. Jo tinc aquesta mena de tècnica circular al peu i al turmell, i tenir el pedal llis és fonamental per a aquesta tècnica. Com que als escenaris sempre hi ha begudes, corres el risc que es mulli o humitegi el pedal llis, i en assecar-se pot ser que se t’enganxi. Per solucionar-ho, tinc un últim gran secret: LA POLS DE TALC.

[Torpey treu un pot i espolsa amb pols de talc el terra i el pedal del bombo. Tot seguit fa una DEMOSTRACIÓ DE DIVERSOS MINUTS: toca diversos gèneres i canta al mateix temps.]

JSS

Ens hem fixat en la teva configuració, en la teva manera d’agafar les baquetes i en la teva manera de jugar amb diferents ritmes i desplaçaments. Sembla que no ets només un bateria de rock.

P.T.

El rock ha estat una música important en la meva vida, però trobo més divertit tocar ritmes llatins que rock. Coneixeu les claus?

[Torpey fa una DEMOSTRACIÓ DE DIVERSOS MINUTS SOBRE DIVERSES CLAUS.]

La manera d’agafar les baquetes també és important. Si vull pegada o fer rock, no les puc agafar de la mateixa manera que per fer jazz. NO HI HA UNA MANERA MILLOR O PITJOR, són diferents.

JSS

Després de tants discos gravats, durant tants anys, has d’haver viscut els canvis tecnològics. Abans es gravava tota la banda junta, però amb l’inici dels multipistes i el suport digital la cosa va canviar. Creus que la manera actual d’enregistrar és més freda i més perfecta?

P.T.

Recordo que en els primers discos de Mr. Big gravàvem tots junts i sense metrònom. Després, amb l’èxit, van començar les produccions més serioses. Tot té la seva part bona i la seva part dolenta. La sensació i el feeling de tocar junts els tens en el directe. A l’estudi hi ha altres maneres de treballar i pots destacar altres aspectes. Quan va aparèixer el Protools, vaig dir “Déu meu, amb l’ordinador ja es pot fer tot!” Depèn de com ho utilitzis.

[Torpey toca Strange Kind of Woman, d’Ian Paice, i molts altres, i en cada demostració canta la melodia i la lletra.]

JSS

Hem vist que t’agrada cantar mentre toques.

P.T.

Aquest és un altre dels grans secrets per a la musicalitat: cantar. A més, ajuda a iniciar-se en la independència, factor decisiu en la bateria. Un bateria que no canta no crec que pugui ser un gran bateria. Cantar mentre toques és el primer exercici d’independència, la veu és com un tercer braç.

JSS

Quins aspectes musicals destaques de la bateria, a banda de la tècnica?

P.T.

A parer meu, és molt important crear personalitat amb l’instrument, és a dir, crear un ritme per a una cançó, que tothom sàpiga quina cançó és només sentint el ritme de la bateria. Hi ha molts exemples. Jo ho vaig intentar a Mr. Big. Per exemple, fem un exercici: jo toco un ritme i tu dius el nom de la cançó. Segur que l’encertes.

[Torpey toca clàssics que tots coneixem pel ritme, com ara My Sharona, de The Knack, i entre el públic de seguida apareixen exemples com We will rock you, de Queen, i molts altres ritmes de bateria que ens recorden les cançons.]

JSS

Hem vist que ets un bateria molt complet, amb més de seixanta discos gravats amb moltíssims artistes. Quin dels teus discos aconsellaries als alumnes de bateria de Jam Session?

P.T.

Hummm… tinc dos discos en solitari molt difícils de trobar, potser avui només assequibles al Japó, inspirats i gairebé dedicats a l’estudi tècnic de la bateria del senyor David Garibaldi (per als qui no el coneguin, bateria de Tower of Power), una gran influència. Els recomano.