20 MINUTS – AMB LLICENCIA PER TOCAR, Jam Session - Barcelona

20 MINUTS – AMB LLICENCIA PER TOCAR

Titulats en rock i música moderna: amb llicència per tocar

 

* Frases destacades:

· Després de dècades de lluita, l’escola Jam Session de Barcelona es convertia en 2014 en el primer centre amb llicència per expedir titulació superior de Rock.

· Tot i la minsa situació de la formació de música moderna a Espanya, alguns experts reconeixen “avenços” cap a un model més professional i obert.

· Els alumnes denuncien l’absència d’ensenyament públic i els preus de la privada, el que els empeny a continuar els seus estudis a l’estranger.

 

· ARTICLE:

Els riff lisèrgics de Black dog (Led Zeppelin) adquireixen nous colors i arestes en ser disseccionats en les aules de la Jam Sessió de Barcelona, ​​l’únic centre a Espanya amb capacitat per a expedir títols superiors (equivalent a l’antiga llicenciatura o l’actual grau) en Rock. Un projecte bombolles que va iniciar el seu camí fa uns mesos i que embrolla noms d’assignatures solemnes -la majoria, coincidents amb les que imparteix el Conservatori, establertes per “decret llei” – però escabellades per la indisciplina de l’òrgan psicodèlic de Jon Lord (Deep Purple ) i l’electrònica experimental i primigènia de Jean-Michel Jarre (la cursa també abasta noves tendències i músiques urbanes).

“Durant molt de temps només la música clàssica i, recentment, el jazz, que imparteixen alguns conservatoris i escoles reconegudes com l’Esmuc de Barcelona, ​​estaven regulades en l’àmbit universitari. Els nostres alumnes demanaven una titulació enfocada a la música que de veritat sona a la carrer i que és la que toquen en les seves bandes “, explica Luis Blanco, director de la Jam Session. A més del reconeixement com a estudi superior, l’expert subratlla els beneficis d’aprofundir en tendències com la fusió “que avui governa la música actual i que, si no s’estudia, pot acabar en confusió”. O l’introduir en la matèria de Sonologia a la música electrònica, la qual, al cap ia la fi, “és el futur” i la que més sortides laborals ofereix.

“Estudiar rock et permet innovar sobre ell”, opina Marc Galindo, un dels amb prou feines trenta alumnes que han aconseguit ingressar en el primer curs del títol de Rock. Perquè l’accés és “complex” i implica estar en possessió del grau professional de música que atorga el Conservatori o aprovar un examen que acrediti aquests coneixements. També, superar audicions i proves teòriques i, finalment, tenir una economia sanejada (cada crèdit costa entre 85 i 125 euros i la carrera completa consta de 240 crèdits).

A Bilbao, on la referència per als que vulguin titular-se en música actual és Musikene -enfocada sobretot al jazz-, el centre MrJam ofereix una alternativa: la preparació per al Rock School, un reconeixement d’estudis musicals que s’articula des de Gran Bretanya i funciona en diferents països europeus. “Espanya va per darrere d’Europa, on la música moderna es pot estudiar a la Universitat pública. Aquí, el més proper són les titulacions de jazz que atorguen alguns Conservatoris o centres privats com Musikene que compten amb suport de l’administració”, lamenta Íñigo Corcuera, el director de MrJam, l’escola imparteix estils com el rock, el jazz o el rap, aquest últim un gènere “l’execució pot ser molt complexa si es fa bé”, incideix Corcuera.

Malgrat el buit educatiu, que empeny molts alumnes que volen especialitzar-se en música moderna a Espanya a estudiar a l’estranger o desemborsar grans quantitats de diners en centres privats que no abasten tota l’amplitud dels gèneres actuals, Corcuera admet que s’estan “donant passos “en la bona direcció amb iniciatives com la de Jam Session. I que les autoritats educatives comencen a mostrar una actitud més favorable a la professionalització dels músics que no toquen clàssica.

Però la lluita continua. En aquesta batalla es troba l’Escola de Música Creativa de Madrid, que malgrat la seva petita grandària és una de les referències a la capital (com a prova, el fet que la setmana passada fos escollida per la Fundació Cultural Latin Grammy per albergar una de seus masterclass de la mà dels artistes Diana Navarro i Carlos Jean). El centre atorga un títol propi el nivell educatiu equivaldria al grau professional (mitjà) de música. Avui aspira a oferir estudis superiors, cosa per a la que l’Administració li exigeix ​​associar amb una Universitat, entre altres coses. En les seves aules, nens i grans estudien música moderna i jazz amb un sistema que, alumnes i responsables, descriuen com “motivador” i “molt diferent” de la rigidesa que sol regir l’Conservatori.

A la mateixa ciutat, la Universitat Alfonso X el Savi (UAX) va marcar una petita fita en 2013 a l’estrenar la carrera d’Interpretació Musical de Música Moderna que s’atura, sobretot, en estils com el jazz, el pop i el flamenc, encara que també aborda gèneres com el gospel i tot tipus d’instruments musicals. Es tracta de l’única institució a Espanya que imparteix aquest tipus d’estudis dins d’una Universitat pròpiament dita (enfront de les escoles superiors). El seu curs escolar ronda els 9.000 euros.

Si l’anterior ofereix la possibilitat d’obtenir un títol universitari, la prestigiosa i elitista escola nord-americana de Berklee -el somni de tot estudiant de música que es preï i el bressol de músics com Quincy Jones o Diana Krall- ofereix des de 2011 la possibilitat d’estudiar a València cursos de postgrau. El productor Javier Limón s’encarrega de coordinar una de les seves prolongacions, el Mediterranean Music Institute, que organitza classes i activitats al voltant de les músiques mediterrànies per a l’alumnat. ¿Les diferències respecte a altres centres? Amén d’unes proves d’accés complexíssimes i unes mensualitats astronòmiques (així com un actiu programa de beques), un professorat conformat “per músics que adoren la seva professió i són capaços de transmetre a les seves classes el seu entusiasme”, afirma Llimona. L’artista també destaca un sistema educatiu molt allunyat del classicisme que impera en els Conservatoris.

“El sistema educatiu espanyol és dolent i en música, encara pitjor. El Conservatori el normal és que et frustri i que et faci odiar la música. Qui ho aguanta és com si hagués passat per Vietnam”, opina Llimona, antic estudiant d’aquests centres , que els acusa de ser “nefastos, comptar amb professorat desmotivat i seguir línies obsoletes i antiquades” que impedeixen l’aprenentatge real. “En Berklee la gent entra per dominar un instrument i aprèn de veritat”, explica abans de destacar l’amplitud de recursos d’aquest centre gràcies a les donacions privades. Abans d’acabar, un últim encàrrec: “A Espanya l’ensenyament públic hauria de liderar l’ensenyament de la música. Desgraciadament, això no és així”.

 

La Universitat del carrer

Els artistes Diana Navarro i Carlos Jean van protagonitzar la passada setmana una masterclass convocada per la Fundació Cultural Latin Grammy en l’Escola de Música Creativa de Madrid sobre les sortides laborals dels músics.
Els artistes Diana Navarro i Carlos Jean van protagonitzar la passada setmana una masterclass convocada per la Fundació Cultural Latin Grammy en l’Escola de Música Creativa de Madrid sobre les sortides laborals dels músics. Les marques són els mecenes del segle XXI Mentre Diana Navarro va relatar els seus inicis gràcies als concursos musicals, alguns dels quals va guanyar i li van obrir portes, Carlos Jean va subratllar la importància d’utilitzar la creativitat “no només per compondre o interpretar, sinó per aconseguir arribar a la gent “. A més de considerar important utilitzar tècniques de màrqueting per donar-se a conèixer, va destacar el paper de “mecenes del segle XXI” que avui en dia fan les empreses i les marques a la música. “Les marques tenen una necessitat imperiosa d’arribar a la gent jove i la música és una d’aquestes vies. Col·laborar amb elles no és prostituir la música”, ha indicat abans de defensar que la llibertat artística queda en un lloc segur amb aquestes empreses que, per En general, no es fiquen en els detalls musicals com sí que fan els segells discogràfics.

 

Dins de les aules

 

Marina Lledó:

Estudia: Piano, llenguatge musical i harmonia en l’Escola de Música Creativa de Madrid.

Una frase: “Els que volem estudiar música moderna i tenir un títol oficial a Espanya ho tenim difícil, no hi ha formació pública per a nosaltres i les escoles o la Universitat Alfonso X el Savi que donen aquesta titulació superior, no estan a l’abast de tots els butxaques. Crec que la formació és important: fa que un intèrpret es converteixi en músic”.

 

Manu Mundéjar:

Estudia: Cant i composició a l’Escola de Música Creativa de Madrid.

Una frase: “Vaig ser estudiant de piano del Conservatori. Allà t’ensenyen coses molt útils però no incentiven el desenvolupament de la creativitat, més aviat tot el contrari. Vaig triar la meva escola actual perquè et permeten una interpretació més lliure. El meu somni seria estudiar a Berklee . Suposo que és el somni de tots “.

 

Angelo Flavio Guerriero:

Estudia: guitarra i llenguatge musical a l’Escola de Música Creativa de Madrid.

Una frase: “La formació és fonamental si vols arribar a ser bon músic, si la meta és l’èxit, potser el que necessitis no és tant formació com sort i altres elements. A Espanya hi ha un buit en educació musical de cant modern. Les escoles haurien de prestar més atenció al màrqueting “.

 


 

 

* Font original de l’article: http://www.20minutos.es/noticia/2457038/0/titulados/rock/musica-moderna/

 

* Pàgina original de l’article / En format periòdic: Veure pàgina

 

Share