Josep Mas «Kitflus», Jam Session - Barcelona

Josep Mas «Kitflus»

Josep Mas va formar part de diversos grups amb tan sols 13 anys, com Los Estoicos, Cuarto Mundo y Proyecto A. Amb 16 anys es va unir al grup del cantant Tony Ronald i va formar part de Nubes Grises.

El 1974 va formar la banda Iceberg amb el guitarrista Max Sunyer, Primitivo Sancho (baix), Jordi Colomer (bateria) i Ángel Riba (veu i saxo), gravant el seu disc debut Tutankhamon, posteriorment Coses Nostres el 1976, Sentiments el 1977, Iceberg a directe en 1978 i finalment Arc-en-ciel el 1979.

El 1982, Max Sunyer i Kitflus formarien Pegasus, un grup més proper en els seus plantejaments al jazz que la faceta rockera i fusionadora d’Iceberg. Van comptar amb Rafa Escoté (cap de departament de Baix en ESM Jam Session) a el baix i Santi Arisa a la bateria. El seu primer treball es va titular Nuevos Encuentros, després vindrien Comunicación, Festival de Montreaux, Searching, Berlin: Simfonia d’una gran ciutat, Còctel, El setè cercle i el 1997 Selva pagana.

Josep Mas “Kitflus” a més va col·laborar en els discos del seu amic Max Sunyer: Babel, Jocs Privats i Nòmadas; amb Guadalquivir en Camino del conierto; amb el violinista Mantequilla (Salvador Font, el pare) en el disc de el mateix nom; amb Josep Maria Bardagí al fugaç grup “Teverano” (1981), juntament amb Pere Bardagí (violí i violí elèctric), Jordi Clúa (baix elèctric i contrabaix) i Francesc Rabassa (bateria), tots ells músics de Joan Manuel Serrat; amb Santi Picó; amb Alameda a Dunes; i amb Tito Duarte en el seu disc I’m the boss.

Ha col·laborat també com a arranjador amb cantants i grups tan populars com Mari Trini, Joan Baptista Humet, Pasión Vega, Sergio Dalma, Lolita, Mecano, Orquesta Mondragón, Los Amaya, Babel, Manzanita, Moncho, Pedro Guerra o Joana Mas. El 1992, al costat de Joan Albert Amargós, va fer els arranjaments de l’últim disc de Camarón de la Isla, titulat Potro de ràbia i miel.

A partir d’aquí comença una fèrtil col·laboració amb Joan Manuel Serrat com a arranjador, estrenant-se en el CD Utopia, tot i que és ben cert que aquesta col·laboració ja havia començat en els anys 70, amb Kitflus tocant el sintetitzador Moog. Ja en els anys 80 acompanya a Joan Manuel Serrat com a músic en les seves gires, i participa en els seus discos Tal com raja (1980), En tránsito (1981), Utopía (1992), Nadie es perfecto (1994), Banda sonora d’un temps, d’un país (1996), Sombras de la China (1998) i Cansiones (2000), i fa part dels arranjaments del disc Mô (2006) a el teclat.

Més tard, Kitflus crea al costat de Joan Surribas la productora KS, compon la música de la clausura dels Jocs Olímpics de Seúl, bandes sonores per a pel·lícules com “Soldats de Plom” i “Històries de la puta mili”, per a programes de televisió com “Rockopop” i “Mira quién baila” de TVE, “Club Super 3” de TV3 o la telenovela “Poblenou”. Actualment, Kitflus té una productora de música anomenada Sulftik SL en la qual es duen a terme produccions discogràfiques, música per a publicitat, sintonies per televisió i cinema. A més, Kitflus segueix la seva activitat artística com a intèrpret de jazz i col·laborant en discos d’altres artistes, a més de participar en l’última gira mundial del cantautor català Joan Manuel Serrat titulada “Antologia Desordenada”.

El 2007, Kitflus torna a participar en la reunió artística del grup Pegasus amb diversos concerts en directe, així com l’enregistrament en 2008 d’un DVD i el llançament d’una caixa amb tota la seva discografia.

En 2016 publica el disc Les cançons de Serrat sense Serrat (Picap), al costat del també pianista Ricard Miralles, en què s’interpreten versions a dos pianos de catorze temes de Serrat.


Vídeos destacats

 

Share